CONCLUSIONS FINALS

Ja he finalitzat les meves pràctiques al centre de psicopedagogia on les realizades i ara toca arribar a una conclusió reflexiva sobre la finalitat de la seva realització, sobre les dificultats trobades i sobre la valoració crítica de tot aquest temps de feina.

Vull iniciar les meves conclusions de manera pautada i ordenada, tal i com vaig inciar el meu pràcticum.

En els meus primers pensaments em varen arribar uns objectius a assolir, aixi com la manera com assolir-los, és a dir, una metodologia de treball que em permetès arendre allò que volia descobrir.

Doncs bé, dels objectius plantejats al començament del blog, i escrits en una de les primeres entrades, he pogut reafirmar-los tots, així que estic contenta de la meva feina. A destacar, he après de l’experiència, he adquirit noves metodologies de treball practiques i teòriques i he pogut intervenir en les orientacions de les sessions i ajudar al centre amb el que fes falta.

Una de les metes plantejades era créixer professionalment, i crec que ho he fet d’alguna manera ja que l’aprenentatge és el que et fa créixer i durant les meves practiques allò que he fet cada dia és aprendre.

He pogut conèixer de ben a prop, quines són les tasques de psicopedagoga i col·laborar en elles, per adonar-me de la realitat en que es viu.

L’assoliment dels objectius no hagueren estat possible sense una acurada metodologia de treball que guií el procés. De la metodologia plantejada a inici de pràcticum a dia d’avui sóc capaç de contestar totes aquelles qüestions que em vaig plantejar al inici pel que fa a la psicopedagoga i als alumnes. Així que no em puc sentir més orgullosa del que em sento. L’observació i el seguiment setmanal han fet possible que això succeeixi.

En el seguiments dels casos vistos en el mateix blog, vegem que hi ha un gran ventall d’alumnes amb diferents necessitats educatives, aquest gran ventall m’ha donat una avantatge molt gran que ha estat poder veure d’a prop diferents casos, diferents trastorns i diferents maneres d’intervenir. Com a grans trets de la intervenció i orientació psicopedagògica vull destacar la importància que li donen els psicopedagogs, psicòlegs i logopedes en la intervenció més que en la diagnosi. Per ells la diagnosi elaborada amb unes proves estandarditzades no és més que un pur tràmit moltes vegades sense sentit, un escrit ple de nombres que ens indiquen continguts que sovint els pares desconeixen i al fi i al cap, el que volem tots és que aquesta alumnes que ens necessiten avancin de la millor manera possible i el més ràpid possible. He après que com a professionals som capaços de saber, a partir de l’observació directe i unes quantes activitats encarades als trastorns dels subjectes, identificar el tipus de dificultats que pateix i la metodologia de treball més adient per tractar-ho.

En les meves sessions presencials m’he fet un fart d’observar casos i realitzar un gran recull d’activitats i recursos a realitzar en cada cas i en cada trastorn i en cada particularitat de subjecte. Gràcies a les practiques em sento més capaç de realitzar una intervenció i orientació psicopedagoga a un alumne que ho requereixi, així com realitzar aquestes orientacions per a les famílies. Les orientacions amb famílies així com amb el context educatiu de l’alumne, és imprescindible per al bon tractament del cas, majoritàriament una intervenció amb uns pares i mestres que col·laboren serà molt més eficaç.

Si feu un cop d’ull a tots els casos intervinguts durant aquest mesos, personalment em quedo amb el cas del subjecte L, i el cas del subjecte AL.  Ambdós casos, hi he intervingut d’una manera superior a la demanda ja que la meva motivació i les facilitats que m’ha posat la psicopedagoga del centre han estat molt positives. He pogut aprendre molt dels fonaments teòrics dels trastorns d’aquests dos alumnes, així com aprendre com es realitza una intervenció pràctica amb aquestes condicions teòriques. La metodologia de treball del subjecte AL m’ha semblat espectacular, però el més magnífic ha estat veure l’evolució d’aquest gràcies a la metodologia de treball amb el mètode TEACCH. El recomano a tots els professionals amb casos de Trastorns de Desenvolupament Autista.

Per acabar vull donar les gràcies a tots els professionals del centre de pràctiques on he estat, així com a la meva tutora de practicum, Cristina, per facilitar-me la feina i ajudar-me en tot allò que necessitava i a totes les companyes de la UOC que han intervingut en el meu blog fent crítiques valoratives que tant s’agraeixen i donen ànims per continuar aprenen de l’experiència.